![Menorca [a] Debat](https://menorcadebat.files.wordpress.com/2013/04/cropped-cropped-logo-mad1.png){kind=logo}
Fotografia: camicavalls.wordpress.com
Menorca[a]Debat comença a caminar. El primer tema a tractar que hem triat és el Camí de cavalls. Hem triat aquest i no un altre perquè creiem que es tracta d’una qüestió que coneix tothom i, encara que fa molt de temps que se’n parla, sembla que a dia d’avui encara no hi ha un consens ampli i clar que satisfaci a la societat menorquina en general.
El turisme a la nostra illa passa per uns moments molt complicats, en què la competència a nivell mundial ha anat robant protagonisme a Menorca durant la darrera dècada. No obstant, el Camí de cavalls és un tret molt significatiu, és un element que permet diferenciar-nos clarament de la resta de destins turístics. Ara bé, aquesta idea només és un punt de partida. A partir d’aquí, hem de definir i concretar com posam en valor aquesta joia natural i cultural.
Per començar, sorgeixen preguntes:
- Volem un camí en estat natural, cent per cent?
- Volem un camí dotat de serveis?
- Com es pot compaginar la conservació del medi natural i alhora extreure’n un benefici que reverteixi a la societat menorquina?
Són qüestions que tot i no ser fàcils, s’han de plantejar i resoldre més prest que tard.
És cert que ja s’ha debatut molt sobre aquest tema, però no se n’han extret conclusions coherents i des dels diferents punts de vista que es pot tractar aquest tema.
Des de l’associació Menorca[a]Debat consideram que no ens podem permetre rompre les inèrcies ni anar canviant de projecte en funció del color polític que governa. El Camí de cavalls és, i ha de ser, un projecte de tota l’illa, dels menorquins, i hem de ser nosaltres qui establim unes bases a curt termini i enfocar tots els nostres esforços d’ara en endavant per tal que el Camí de cavalls sigui una realitat en un futur proper.
Per aquesta raó, durant els propers X mesos ens dedicarem a debatre i, sobretot, a reflexionar sobre el Camí de cavalls amb l’objectiu d’arribar a conclusions que es tradueixin en la base del que volem que sigui el Camí de cavalls per a Menorca.
Menorca [a] Debat 
Memoria del Camí de Cavalls. (1)
Vui dixar aquest sencill comentari sobre el Camí de Cavalls, simplement per el debat que se pot crear.
Fent memòria de tot el procés pel que ha anat passant l’establiment del Camí de Cavalls, record ara tot el recorregut que tant diverses entitats i col•lectius, com una gran part de la societat menorquina, van fer durant un llarg temps, per reivindicar el lliure pas per l’històric camí. Van ser molts anys d’un dur treball. No vull tornar ha posar sobre la taula, totes i cadascuna de les aportacions de tècnics, polítics i ciutadans, respecte a la sensibilitat del camí i del territori per on passa.
La valentia i consciència ecologista del poble menorquí, conduït per la Coordinadora per a la defensa del Camí de Cavalls, conscient de la importància social i cultural de la senda, va aconseguir la reobertura d’aquest important patrimoni etnològic, històric i paisatgístic. Tots sabem que no va estar fàcil: des de 1996, les excursions reivindicatives i la pressió popular van obligar els poders polítics a promulgar l’any 2000 la “Llei del Camí de Cavalls”. Posteriorment, el Pla Especial va establir el seu recorregut i va possibilitar els convenis i les expropiacions, doncs travessa 120 finques privades. Des de l’any 2010, després del seu condicionament i marcatge, ja es pot gaudir a peu, amb bicicleta o a cavall. A finals de 2010, només faltava senyalitzar els recorreguts per zones urbanes, millorar alguns trams (especialment per als cavalls) i afegir alguns indicadors direccionals. En aquests moments, ja podem dir que tant la seva fitació, com les indicacions oportunes estan realitzades i col•locades.
Em sembla que ja no cal explicar tota la riquesa, tota l’essència que la història d’aquest sender recull, mitjançant les petjades que els seus caminants han anat deixant plasmades en el seu recorregut, any darrere any, segle darrere segle. Els orígens d’aquest antic sender, segons els documents extrets, provenen del segle XIV, i ja llavors, existien alguns trams que facilitaven la defensa de l’illa i que, més endavant, van facilitar la construcció de torres de vigilància costanera contra les incursions dels pirates, açò va fer més necessària la existència d’un camí perimetral que donés la volta a l’illa. Al segle XVIII l’administració anglesa ho va considerar com a Camí Reial i, paral•lelament, ja s’utilitzava com a via de comunicació d’ús públic.
La coordinadora, tenia molt clar que una vegada que el camí de cavalls fora de lliure pas, el sender tindria la importància que té en aquests moments, tant a nivell social, cultural, patrimonial, i ecològic. Per tant, ara el camí de cavalls S’ha convertit en la principal ruta dels que caminen, dels qui van amb bicicleta de muntanya o passegen a cavall. Per tant no és d’estranyar que sorgeixin empres que ofereixen activitats basades en els possibilitats que aquest sender ofereix, i també una gran quantitat de menorquins que en aquest moments estan descobrint la seva illa que abans no coneixien.
l Camí de Cavalls està ara amb una fase una mica delicada i perillosa. És ara quan millor s’ha d’aplicar la llei rigorosament. El turisme massiu, que és el que mana a Menorca, es mou amb xifres de milers de persones (de fet, centenars de milers. Per tant, ara un cop recuperat el camí, una vegada que ja es pot gaudir de la seva naturalesa i importància en tot el seu recorregut, que ja no només el podem gaudir els menorquins, sinó que els visitants que rebem a l’època estival, també l’utilitzen lliurement, en vegem amb l’obligació d’anteposar la seguretat d’una part del seu traçat, la part més utilitzada pels turistes. Aquests trams, que ja es caminaven molt abans de la implantació del pla especial (com són els recorreguts d’Alcaufar-Punta Prima, Cala Galdana-Macarella, o Alocs-El Pilar, Son Bou Sant Tomás), sempre han estat molt visitats perquè són recorreguts curts i molt coneguts. Això no vol dir que la massificació estigi implantada en tot el seu recorregut. Sempre he cregut que amb la deguda aplicació d’algun article de la Llei del Camí de Cavalls, com es descriu en el article 2 sobre l’objecte del Pla Especial, i bastaria per posar en ordre moltes coses i problemes que ara estan sorgint.
Article 2 del Pla Especial.
L’objecte del Pla Especial és establir aquelles mesures que siguin necessàries per tal de:
-Determinar i consolidar les característiques físiques del Camí de Cavalls,
el seu àmbit, així com els instruments de gestió i execució necessaris.
-Establir els mecanismes per garantir l’ús públic, comú i general del Camí, i establir les normes i sistemes que l’ordenen i el regulen, d’acord amb les diferents característiques del Camí.
-Assegurar-ne un ús racional i la conservació adequada, mitjançant l’adopció
ó de mesures de manteniment, de control i de protecció necessàries.
-Garantir la defensa i la integritat del Camí mitjançant l’exercici de totes
les facultats administratives que siguin necessàries.
-Impulsar polítiques de sostenibilitat ambiental, d’educació ambiental i
divulgació.
Per un altre banda, pensant i tenint en compte que els trams que estan descrits com a tal, freguen gairebé tots entre 10 i 12 km. i que ha ecepció, del tram que transcorre des de Cala Tirant fins cala Morell, tota la resta del recorregut es creua amb una urbanització o poble.
Exemple:
de Cala Morell-Ciutadella.
Ciuitadella-Cala Galdana.
Cala Galdana-Sant Tomàs.
Sant Tomàs-Son Bou.
Són Bou-Calen Porter.
De Calan Porte-Canutells.
de Canutells-Binisafúller.,
De Binisafúller-Punta Prima.
De Punta Prima-S’Algar.
De S’Algar-Es Castell.
Des Castell-Mao.
De Mao-a Cala Mezquida.
De Cala Mezquida-des Grau.
Des Grau-Port Aadaia.
i de Port Adaaia-Tirant.
Per tant estem parlant de recorreguts que oscil • len entre els 14 km a 7 km. Recorreguts que pràcticament qualsevol persona sense ser un gran expert en senderisme, és fàcilment practicable.
Quin és el parèntesi que ara es plantegen alguns col • lectius i administracions amb vista a donar una sèrie de serveis al camí.
Sota el meu punt de vista no té cap sentit alterar el Pla d’Usos i altres lleis ja descrites al Pla Especial del Camí de Cavalls, ni el seu traçat ni fisonomia. El mateix Camí té el seu indiosincracia, la seva història, el seu patrimoni cultural i ecològic, i això és el veritable valor patrimonial del sender i el que en realitat valoren els menorquins i turistes que ens visiten, si l’omplim de papereres i altres infraestructures perdrà tot el seu valor.
El discurs segons la meva humil opinió ha de ser un altre. El discurs ha d’anar dirigit cap a on, com i en quin lloc de les urbanitzacions descrites i marcades en el recorregut, es pot “construir” o treballar en el sentit d’totar d’una sèrie de serveis als senderistes, ciclistes i als quals recorren el camí a cavall. En aquestes urbanitzacions és més apropiat i senzill, i es pot aplicar la llei en millors condicions, i dotar de serveis com albergs dormitori, centres d’interpretació, zona d’acampada organitzada, infrestructura per les bicicletes, i punts de telefonia o internet.
Estic d’acord que el sector agrari també es pugui aprofitar del traçat del camí, i no hi ha cap dubte que els Llocs que més s’aproximen a la senda, puguin vendre els seus productes autòctons i donar cobertura assistencial als caminants, ciclistes i cavallers. Bastaria amb poder legalitzar aquesta activitat econòmica per part dels Llocs, i dotar el sender d’una Nuva senyalització indicant aquests llocs.
Per tant, precaució molta, aplicació dels termes que el pla d’usos y de la Llei del camí de cavalls té, també, però, hem d’anar amb compte amb els objectius que puguin sorgir arran els possibles actuacions que s’apliquin al camí, per que els caminants, que vulguin utilitzar de manera acurada el camí, es poden trobar amb un sender totalment artificial.
Manolo Lora.
19/09/2012.