Crònica 4t #debatMaD. Possibilitats reals del jovent format de tornar a treballar a l’illa

960.400 joves d’entre 16 i 24 anys es trobaven el III Trimestre de 2013 a l’atur (INE). El nombre d’espanyols residents a l’estranger ha crescut un 5.5% des de 2008, sent al 2012 302.623 els joves espanyols d’entre 19 i 29 anys els que es troben residint a l’estranger (INE). El 91% del treball destruït els darrers quatre anys correspon amb llocs de treball ocupats per joves menors de 35 anys. I si tenim en compte que aquestes dades sols contemplen els inscrits en els consolats espanyols corresponents al país d’emigració, que són sense dubte una minoria?

Davant la crueltat de les xifres anteriors i les contundents declaracions de Josep Fortuny, director de la CAEB en les que recordava que “El mercado laboral de Menorca nunca ha demandado estudiantes universitarios” i del menorquí Llorenç Huguet, actual rector de la UIB en les que declarava que “lo ideal sería que los jóvenes pudieran ejercer aquí su profesión”, Menorca[a]Debat es pregunta si l’universitari menorquí està condemnat a no poder tornar a treballar ni viure a Menorca i quines opcions es podrien preveure per què els joves menorquins segueixin formant-se amb estudis superiors i puguin aspirar a tornar i a treballar i viure a l’illa. És en aquest sentit que el passat dilluns 28 d’Octubre s’organitzà el ja 4t #debatMaD per tal d’entre tots intentar trobar vies de diàleg i possibles solucions en aquest problema que sense dubte no sols incumbeix al present, sinó que hipoteca el futur.

L’exili forçat no és res més que l’evidència del fracàs d’un sistema incapaç d’assegurar als joves un futur en el que poder desenvolupar les eines i les habilitats adquirides durant la seva formació. La delicada situació econòmica actual i els factors externs associats a aquesta poden ser en un primer moment els factors que podríem identificar com a causants del problema. Els participants en aquest #debatMaD varen però identificar-ne d’altres, i algunes de molt interessants i de les que cal prendre’n nota.

En un primer moment i en els termes més bàsics de la qüestió, cal formular-se una pregunta que tot i senzilla, esdevé crucial per entendre realment les arrels del problema. Com és possible que a Menorca, sent aquesta l’icona turístic que és i pretén ser, no s’imparteixi el grau universitari de turisme? El sector terciari suposa per a Menorca, en termes econòmics, més de tres quartes parts de la producció total i anual de l’illa i per tant, el turisme, sent el principal element vertebrador d’aquest, és cabdal per entendre i analitzar les professions que a Menorca s’acompleixen. Per cobrir les necessitats que aquest demanda no es requereix, en la majoria dels casos, titulacions universitàries. Això impedeix que es crei un mercat pels titulats universitaris menorquins al major sector econòmic de l’illa i provoca una sobre qualificació en la que la precarietat i la temporalitat en són les principals característiques.  La Formació Professional en aquest sentit aporta també professionals específics per aquest sector. És aquesta més adequada per a trobar feina així com és la universitat més adient per a satisfer la vocació d’un mateix? És necessàriament així?

Per altre banda, i sobretot tenint en compte el sector industrial, alguns remarcaven que en la resta de sectors econòmics de l’illa manca assolir un grau d’especialització que permeti acollir aquells joves més preparats científica, industrial o tecnològicament. La importància – excessiva? – del calçat i de la bijuteria fan que aquest grau sigui encara en temps recents marcadament insuficient.

Altres participants posaven en qüestió les oportunitats i ajudes públiques de les que gaudeixen els joves per a iniciar-se en el món laboral. Activitats com les que promouen els Joves Empresaris Menorquins o la mateixa fira Innovem són exemples a seguir, però manquen encara vies de connexió entre tituals i empresaris a l’illa?, hi ha excessiu amiguisme?, es gestionen de forma adequada les ajudes i incentius al jovent per exemple, per emprendre?, arriben a tothom? Amb tot, d’altres defensaven que el foment a l’emprenedoria ha de ser un camí per el que cal caminar decididament juntament amb una aposta clara per la R+D, així com la recerca de nínxols laborals i la desestacionalització. Tot això podria ajudar també a canviar aquesta preocupant tendència, tot i que alguns puntualment varen defensar també que no es requereixen importants inversions i instal·lacions per iniciar-se en la recerca.

Aquest procés que a conseqüència de tots aquests factors s’està vivint implica uns costos inassequibles per una societat tant reduïda com la menorquina. La pèrdua de capital humà que s’assumeix amb cada emigració a mans de qualsevol persona preparada és immensa. La idea de ser un país receptor d’immigració deixa de ser cada vegada més clara. Els joves es veuen obligats a deixar la seva terra, la seva gent, el seu entorn per començar de zero i aconseguir sobreviure per assolir un futur que tenen dret de gaudir i per el qual tenen el deure de lluitar.

Així és com es va tancar aquest 4t #debatMaD i aquestes són les principals qüestions que s’hi van tractar. Es varen detectar les causes, les possibles conseqüències derivades de l’immobilisme i algunes possibles solucions, perquè n’hi ha. Ara sols falta cal aplicar-les.

Tots els “best tweets” sorgits arrel del #debatMaD del passat dilluns 28 els podreu trobar al nostre facebook, twitter o pàgina web, així com seguir també des d’allà mateix tota la nostra actualitat.

Moltes gràcies i fins sa pròxima!

Anuncis

Crònica del 3r #debatMaD. 20è aniversari de la declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera

Imagen

Any 1971. La UNESCO posa en marxa el programa Man and Biosphere (MaB) amb l’objectiu principal de millorar, a través de l’establiment d’una base científica la relació global de les persones amb el seu entorn mitjançant el foment d’enfocs innovadors per arribar a aconseguir a llarg termini un desenvolupament econòmic, que no creixement, adequat socioculturalment i sostenible des del punt de vista ambiental. És d’aquesta manera que, després del gran treball gestat a mans de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) juntament amb la mobilització ciutadana per el rebuig a formes d’adopció d’un turisme intensiu, el recolzament gairebé unànime de la societat civil i el consens aconseguit entre les diferents organitzacions polítiques que al 1993, fa ara ja vint anys, Menorca fou declarada per la UNESCO Reserva de Biosfera en l’especialització d’illes i zones costaneres.

Continua llegint