Crònica del 3r #debatMaD. 20è aniversari de la declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera

Imagen

Any 1971. La UNESCO posa en marxa el programa Man and Biosphere (MaB) amb l’objectiu principal de millorar, a través de l’establiment d’una base científica la relació global de les persones amb el seu entorn mitjançant el foment d’enfocs innovadors per arribar a aconseguir a llarg termini un desenvolupament econòmic, que no creixement, adequat socioculturalment i sostenible des del punt de vista ambiental. És d’aquesta manera que, després del gran treball gestat a mans de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) juntament amb la mobilització ciutadana per el rebuig a formes d’adopció d’un turisme intensiu, el recolzament gairebé unànime de la societat civil i el consens aconseguit entre les diferents organitzacions polítiques que al 1993, fa ara ja vint anys, Menorca fou declarada per la UNESCO Reserva de Biosfera en l’especialització d’illes i zones costaneres.

És per això i en motiu d’aquest 20è aniversari que des de Menorca [a] Debat creiem oportú preguntar-se si Menorca, amb el Consell Insular al capdavant, ha complert en aquests darrers 20 anys els principis que implica aquest reconeixement, que no llei, i els reptes que aquest distintiu suposen de cara al futur. És així que sota el hastag #debatMaD es varen formular el passat dilluns 14, les següents qüestions:

* Què ha significat aquesta declaració pel desenvolupament de Menorca els darrers 20 anys?

* L’objectiu del programa Man and Biosphere que ara celebrem és conciliar la mentalitat del ser humà amb l’ecosistema del qual forma part. Gaudim a dia d’avui d’un desenvolupament sostenible a Menorca?

* Quins són els principals reptes i oportunitats dels propers 20 anys per arribar a una illa més sostenible?

La participació d’aquest #debatMaD fou en la seva ja tercera edició altre cop envejable tot i que algunes persones varen lamentar l’absència d’agents que són o bé han estat molt importants tant per la consecució, com per al manteniment actual de la declaració i les polítiques aplicades en aquest sentit. Tot i així, la presència d’alguns polítics així com d’associacions rellevants dintre la societat civil de Menorca va fer que aquest diàleg i interacció directa i immediata que no acostuma a ser fàcil d’aconseguir, fos possible.

En aquest sentit i entrant ja en el contingut d’aquest tercer #debatMaD, varen ser moltes les opinions aportades en relació a les preguntes abans formulades. Aquest començava amb la discussió sobre el què havia significat aquesta declaració pel desenvolupament de Menorca els darrers 20 anys. La principal vía de diàleg sobre aquesta primera qüestió radicà en l’expressió del fet que el reconeixement com a Reserva de Biosfera no suposa per alguns un factor prou diferencial en matèria turística justificant aquest argument amb que sols a Espanya existeixen altres 41 Reserves de Biosfera, així com 569 a la resta del planeta coneixent-ne de totes elles més ben aviat poques. Altres manifestaven el seu descontent per la poca aportació que ha significat el reconeixement pels menorquins de carrer, tot i no negar la seva viabilitat en matèria turística, encara que sí declarar-la insuficient. En un altre sentit, algunes persones opinaren que la declaració és una oportunitat per a créixer de manera harmònica amb l’entorn tot i que alguns consideren que és un fre. Així mateix, si que és veritat que l’assumpció per part del sector ecologista que el turisme podia esser un aliat per a la conservació i que aquesta podia convertir-se amb un impuls per al turisme per part del sector hoteler ha estat molt important.

Les opinions pel que fa al ja haver assolit o no un desenvolupament sostenible a Menorca varen ser pràcticament unànimes en el sentit que alguns vectors principals (principalment aigua, residus i energia) no responen ni acompleixen encara el compromís que el reconeixement de Reserva de Biosfera implica. Aquest fet preocupa pel fet que sostenibilitat implica en certa manera també independència, entesa aquesta en termes de la dependència d’uns recursos d’origen fòssil limitats per un creixement que pretén ser il·limitat.

La negació d’un model de creixement extensiu en quant a ocupació territorial, la falta de polítiques en favor de la sostenibilitat, la por a que la crisi sigui l’excusa per a trair els principis de la declaració, l’excessiva dependència turística, la possibilitat d’anar més enllà i convertir-nos en Parc Nacional, les traves legislatives per a la inversió potencial en renovables, la transgressió dels valors que esser Reserva de Biosfera suposa, la valoració estrictament econòmica i en termes de rendibilitat de la natura, la paralització i necessitat de revalorar el camp donat la seva crucial importància social i paisatgística, el conflicte d’interessos, l’absència de consciència política, la falta de transparència sobre els expedients teòricament públics i la incoherència d’alguns projectes amb els principis que la declaració suposa varen ser altres de les moltes interessants idees que entre els participants d’aquest tercer #debatMaD es varen aportar i discutir.

Són totes elles reflexions davant les que cal aturar-se a pensar. Cal tenir en compte que el model de creixement adoptat per a Menorca no respon als mateixos criteris que els d’altres indrets. La singularitat de la nostra illa és tal que requereix consens, consciència i sobretot, participació. Des de Menorca [a] Debat intentem amb aquests debats que principalment això darrer sigui una mica més possible.

Tots els “best tweets” sorgits arrel del #debatMaD del passat dilluns 14 els podreu trobar al nostre facebook, twitter o pàgina web, així com seguir també des d’allà mateix tota la nostra actualitat.

Moltes gràcies i fins sa pròxima!

Anuncis