Crònica 7è #debatMaD. L’organització institucional de Menorca. Cap a un CIMe més fort

L’organització institucional de Menorca així com de les Illes Balears és entre d’altres factors, per la seva distribució geogràfica, molt singular. La doble insularitat també suposa, en aquest sentit, una situació complicada. L’entramat institucional que es deriva d’aquesta causa provoca en alguns casos que exemples com duplicitats administratives siguin més habituals del què haurien de ser per garantir un correcte funcionament dels actors corresponents.

El passat dilluns 9, Menorca[a]Debat, ansiosa d’analitzar aquesta qüestió i explorar les possibles vies d’actuació per aconseguir un Consell Insular de Menorca millor i amb major pes es formulà dues preguntes:

“A un estudi publicat recentment per la Fundació Balear GADESO, Menorca és la única illa de l’arxipèlag on una majoria d’habitants defensa un CIMe amb majors competències. Quines són les fites històriques més transcendentals que ha aconseguit el Consell Insular? I quines encara ens queden per assolir?”

“Són varies les veus que en l’actualitat reclamen un major finançament, fer efectius traspassos competencials estatutàriament aprovats o eliminar duplicitats. Més enllà dels traspassos competencials, com aconseguir un CIMe amb majors capacitats? És la mancomunitat de polítiques locals una solució?”

En relació a la primera pregunta, la preservació del territori i el consens per garantir, en més o menys mesura, el rumb diferenciat del model econòmic de Menorca foren sense dubte les fites de les que els participants en feren major apologia, sense desestimar, sinó tot el contrari, la consecució de la declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera a mans de la UNESCO el 1993. En aquest sentit però, si que fa falta treballar per establir clara i definitivament, i sobretot també en termes turístics, la meta que es pretén creuar. Existeix un consens clar sobre el terme “conservació”, però no sobre la manera d’assolir-lo.

A la segona part del #debatMaD es va parlar d’algunes de les possibles solucions que es podrien adoptar per aconseguir potenciar el CIMe com un organisme realment potent i amb influència real, més de la que ja pot tenir actualment.

En aquest sentit, es varen identificar la falta de competències claus (en aquest sentit, donada la importància per Menorca de la qüestió, serà determinant la importància en quant al procés d’assumir la competència de turisme i la gestió que es faci de la fusió de les fundacions relatives a aquest), la falta d’una voluntat clara, concreta i consensuada de les fites que es pretenen assolir i la doble discriminació fiscal patida en relació al tractament diferenciat de les Balears amb Espanya i de Menorca amb Mallorca i Eivissa (Recordem que des del 2009 fins a dia d’avui, tot i que el Pressupost General de les Illes Balears ha augmentat un 8.9%, la dotació de la que gaudeix Menorca s’ha reduït a la meitat!) com alguns dels principals problemes. Es reclamava també una major autonomia i capacitat de decisió, gaudir d’una major dotació econòmica així com també més agilitat, proximitat, visió de futur i sobretot participació de la societat civil. Ser el Govern de Menorca.

Per aconseguir assolir sobretot aquesta darrera pretensió es va parlar de mancomunar serveis, és a dir, establir la prestació de serveis de forma conjunta per aconseguir una major eficiència, eficàcia i sobretot evitar despeses supèrflues. Inclòs es varen posar alguns exemples de serveis els quals existeix la possibilitat de fer-ho; com aigua o urbanisme…Tot i així, també és va precisar la necessitat de treballar en termes de cooperació, gestió amb igualtat de criteris i sobretot col·laboració institucional i municipal, discutint també on s’estableix la línia divisòria entre necessitats socials i viabilitat econòmica. Un debat interessant i necessari en el qual els actors que hi van participar, tot i tractar-se d’un tema difícil, hi varen dir la seva i aportar les solucions que varen creure oportunes per intentar aconseguir el que tots volem: una Menorca millor.

Recordem que com sempre, tots els “best tweets” sorgits arrel del #debatMaD del dilluns 9 els podreu trobar al nostre facebook, twitter o pàgina web, així com seguir també des d’allà mateix tota la nostra actualitat, que aquest Nadal vindrà més carregada de notícies que mai. Després del 1r debat públic de M[a]D que organitzàrem juntament amb l’Ateneu de Maó sobre el Camí de Cavalls, comunicar-vos que dia 3 de Gener tindrà lloc el segon, i aquesta vegada, a Ciutadella del qual en breus en tindreu més notícies!

Moltes gràcies i fins sa pròxima!

Menorca[a]Debat

Crònica del 6è #debatMaD. “Com modernitzar l’Administració Local insular?”

Modernitzar-se no és res més que seguir les regnes d’un procés permanent, així com necessari, que permet no perdre el tren dels canvis que l’entorn requereix. La velocitat a la que aquests és donen principalment en termes de comunicació social és ara més alta que mai, el que fa imprescindible estar preparats per aconseguir fer de l’administració pública local una institució sobretot àgil, transparent i propera. El cas de Menorca no és aliè a aquesta problemàtica i els canvis i iniciatives que darrerament s’han impulsat des del Consell Insular a través de SILME (Servei d’Informàtica Local de Menorca) deixen constància i demostren que és possible una altra manera de fer les coses, i de fer-les millor (enllaç a la notícia). Per açò i per conèixer de primera mà els problemes que fins ara i encara avui ho dificulten i les noves iniciatives que es podrien aplicar per posar-hi remei, Menorca[a]Debat cregué oportú formular ahir a la nit en motiu del ja 6è #debatMaD, les següents qüestions:

1ª) Tradicionalment s’ha dit que l’Administració Pública resulta una de les entitats més difícils de modernitzar. Burocràcia, personal fix i no competència. És així en el cas dels municipis i Consell Insular? Quines pràctiques coneixeu que ho ratifiquin o desmenteixin?

2ª) En un context com l’actual de crisi i afectats per la doble insularitat, l’Administració Local insular també ha d’apostar per la modernització i la innovació. Fer més amb menys. Quines idees coneixeu que es podrien aplicar? Són les noves tecnologies una oportunitat?

En relació a la primera pregunta, no va poder ser més clara la resposta pel que respecta a les causes que ho impedeixen. L’excessiva burocràcia en té segons els participants, gran part de culpa, tot i que cal tenir present que una reducció d’aquesta no pot suposar una pèrdua de la capacitat de control. Falta d’agilitat, absència de proximitat, carència de consens i excessiva preocupació pel futur immediat varen ser altres de les causes que es varen apuntar. Per altra banda, es va fer una reflexió interessant i que radica en el fet que aquesta modernització no pot suposar cap pèrdua d’oportunitats ni excloure ningú de la possibilitat d’accedir a l’administració. Té tothom ja avui en dia accés, coneixements i capacitats per accedir lliurament a la xarxa? Estan preparats els mateixos funcionaris per adequar-se a aquests canvis? Suposaria això una pèrdua de llocs de treball? És la mateixa administració la contraria i la que exerceix la resistència al canvi i impedeix la modernització donada l’obsolescència de tasques i el conseqüent excés d’oferta de personal que això suposaria?

En un altre sentit i pel que respecta a la segona pregunta, es va apuntar la necessitat d’agilitzar els processos administratius; de fer-los més senzills; de basar tot el sistema informàtic de l’administració pública en “opensource” i no en sistemes privatius i de potenciar la transparència, proximitat i feedback administració-ciutadans a través d’aprofitar i establir una estratègia clara a les xarxes socials, així com implementar i estudiar la idea de realitzar uns pressupostos més participatius i plurianuals. De la mà d’altres participants es va apuntar també la possibilitat d’externalitzar serveis i gestions que ara realitza l’administració pública per fer-los més eficients, així com proporcionar incentius als mateixos funcionaris per a què aquests siguin més productius.

Es va discutir també l’esforç econòmic que algunes d’aquestes iniciatives poden requerir alhora d’implantar-se, encara que també va deixar-se palès que no sols és aquesta la inversió necessària, sinó també s’ha de fer un gran esforç en termes de voluntat per poder aconseguir fer més amb menys.

Recollir els fruits d’un debat on no escassegen les opinions constructives ni fonamentades és més agraït que quan aquestes es fan públiques amb una voluntat totalment polititzada i interessada. Són propostes que calen ser estudiades per no caure en l’error i perdre el tren de la modernització i la consecució d’una administració d’una vegada per totes àgil, propera, universal, dinàmica i transparent.

Recordam que com sempre, tots els “best tweets” sorgits arrel del #debatMaD d’ahir els podreu trobar al nostre facebook, twitter o pàgina web, així com seguir també des d’allà mateix tota la nostra actualitat.

Moltes gràcies i fins sa pròxima!

Menorca[a]Debat

 

Crònica del 5è #debatMaD. Els sistemes de finançament de Menorca i les Illes Balears.

Són els documents comptables en els que es recullen les previsions d’ingressos i despeses de la administració corresponent durant l’exercici en qüestió. Són una eina important per a la planificació dels governs, així com una de les principals fonts de finançament per a les administracions que hi depenen. Són però sobretot la principal plataforma per a visualitzar els objectius que es persegueixen i com es financen, així com un dels millors instruments per a intentar aconseguir una adequada, justa i equilibrada distribució de la riquesa. Això és el que són els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) i també en la seva mesura els Pressupostos Generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PGIB).

En aquest sentit, Menorca[a]Debat cregué oportú analitzar el passat dilluns 11 d’octubre en el cinquè #debatMaD l’adequació d’aquests a les necessitats de les Illes i concretament de Menorca i la problemàtica o els obstacles existents que impedeixen la creació d’un front comú per fer front a tal problema, entès aquest com global en el moment que totes les forces polítiques representades al Parlament hi expressen el seu malestar. Es varen posar sobre la taula per tant aquestes qüestions, i ho feren de la següent manera:

* La proposta avançada dels Pressupostos Generals de l’Estat pel 2014 en que Balears es tornava a situar a la cua de les inversions previstes, va provocar per primer cop que totes les forces polítiques denunciessin aquesta situació. Que falta per crear un front comú que reclami unes inversions més justes?

* És realment Menorca l’illa més perjudicada en els propers Pressupostos del Govern Balear? Si és així, quins són els motius? Inversions prèvies a pagar? Falta de força política i pressió social? Ambdues?

En primer lloc, cal deixar constància que els representants de les diferents forces polítiques que en #debatMaD hi prengueren veu varen defensar que constituir un front comú per a plantar cara a Madrid és necessàri o bé hauria de ser-ho, tot i que alguna d’elles va manifestar que la voluntat i iniciativa ha de venir del govern i que aquest ha rebutjat la creació de comissions per a redactar el nou Règim Especial de Balears, que compensa la insularitat. Per tant, la voluntat existeix però en la pràctica el front comú és inexistent i el finançament rebut de Madrid, inacceptable. Tot i així, és prou conscient la societat menorquina i balear del que suposa un finançament tant injust i desproporcionat?

Una de les principals barreres que en relació a aquesta primera pregunta van argumentar els participants en aquest #debatMaD fou la incoherència que suposen les reclamacions per a un millor i més just sistema de finançament per a les Illes i el vot positiu que exerceixen aquests mateixos que les firmen a Madrid. “Els diputats del Partit Popular a Madrid, mentre reclamen un millor fianançament per a les Illes, són incapaços de plantar-se i rompre la disciplina de vot per aconseguir-ho”. Varen ser uns moments en els que l’”i tu més” fou massa present, pel que ens quedem en que la voluntat, i de moment sols aquesta, existeix.

Pel que respecte a la segona part del #debatMaD, un costat defensava la igualtat existent en el repartiment que deriva dels Pressupostos Generals de la CA donat que una part de la inversió territorialitzada per a Eivissa correspon al pagament de les anualitats corresponents a l’exercici 2014 a benefici de les concessionàries de les carreteres i autopistes (Recordem que Eivissa rep 38.000.000€ i Menorca 7.975.969€). Argumentaven que restant aquesta dotació, Menorca n’era l’illa més beneficiada en termes d’inversió per càpita. L’altre corrent d’opinió expressava que tot i així, és cert que aquestes inversions per a Menorca no hi són. A més, per deixar contància de que aquesta discriminació no és estrictament propia de l’exercici d’anàlisis, es proporcionaren les dades del pressupost del 2009, any en que Menorca rebé 15.988.360€ mentre que al 2014 li corresponen 7.975.969€ al mateix temps que el PGIB ha augmentat un 8.9%.

A banda d’aquest repartiment interterritorial, als Pressupostos Generals de la CA s’hi estableixen les retribucions corresponents a diputats, així com també a alts càrrecs, càrrecs de confiança o personal interí. L’augment de les retribucions a benefici d’alts càrrecs augmentà al PGIB un 1,7%, la destinada a càrrecs de confiança un 13,7% i la pressupostada per fer front a la despesa en concepte de personal interí caigué un 68%. Casen aquestes dades amb uns temps d’austeritat i crisi?

Pot arribar aquest reiterat dèficit social a convertir-se en un dèficit social entès en termes d’una educació de més baixa qualitat, una sanitat mermada, així com uns serveis socials insuficients? Ja està passant? Han de ser els pressupostos un estricte full de ruta per les administracions a les quals van adreçats o han de gaudir aquests d’una major autonomia? Són qüestions que van quedar en l’aire i sobre les quals també caldria reflexionar-hi.

Tot i que va ser un dels debats més polititzats dels que s’han realitzat fins a dia d’avui i que varen quedar, potser de manera excessiva, molts fronts oberts, aquest va comprendre un espai temporal on els participants varen poder expressar lliurement la seva opinió en relació a aquest tema conversant i dialogant inclòs també amb diputats, consellers i regidors. En l’objectiu per tant d’intentar fer possible el debat i el lliure intercanvi d’opinions Menorca[a]Debat es sent més que satisfeta.

Una petita conclusió que en podem extreure d’aquest 5è #debatMaD és que necessitem a nivell sobretot autonòmic una revisió del model de finançament, i per aconseguir-ho ningú hi lluitarà si no ho fem nosaltres. Ni ho aconseguirem si no ho fem junts.

Tots els “best tweets” sorgits arrel del debat els podreu trobar al nostre facebook, twitter o pàgina web, així com seguir també des d’allà mateix tota la nostra actualitat.

Moltes gràcies i fins sa pròxima!

Menorca[a]Debat