Són els documents comptables en els que es recullen les previsions d’ingressos i despeses de la administració corresponent durant l’exercici en qüestió. Són una eina important per a la planificació dels governs, així com una de les principals fonts de finançament per a les administracions que hi depenen. Són però sobretot la principal plataforma per a visualitzar els objectius que es persegueixen i com es financen, així com un dels millors instruments per a intentar aconseguir una adequada, justa i equilibrada distribució de la riquesa. Això és el que són els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) i també en la seva mesura els Pressupostos Generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PGIB).
En aquest sentit, Menorca[a]Debat cregué oportú analitzar el passat dilluns 11 d’octubre en el cinquè #debatMaD l’adequació d’aquests a les necessitats de les Illes i concretament de Menorca i la problemàtica o els obstacles existents que impedeixen la creació d’un front comú per fer front a tal problema, entès aquest com global en el moment que totes les forces polítiques representades al Parlament hi expressen el seu malestar. Es varen posar sobre la taula per tant aquestes qüestions, i ho feren de la següent manera:
* La proposta avançada dels Pressupostos Generals de l’Estat pel 2014 en que Balears es tornava a situar a la cua de les inversions previstes, va provocar per primer cop que totes les forces polítiques denunciessin aquesta situació. Que falta per crear un front comú que reclami unes inversions més justes?
* És realment Menorca l’illa més perjudicada en els propers Pressupostos del Govern Balear? Si és així, quins són els motius? Inversions prèvies a pagar? Falta de força política i pressió social? Ambdues?
En primer lloc, cal deixar constància que els representants de les diferents forces polítiques que en #debatMaD hi prengueren veu varen defensar que constituir un front comú per a plantar cara a Madrid és necessàri o bé hauria de ser-ho, tot i que alguna d’elles va manifestar que la voluntat i iniciativa ha de venir del govern i que aquest ha rebutjat la creació de comissions per a redactar el nou Règim Especial de Balears, que compensa la insularitat. Per tant, la voluntat existeix però en la pràctica el front comú és inexistent i el finançament rebut de Madrid, inacceptable. Tot i així, és prou conscient la societat menorquina i balear del que suposa un finançament tant injust i desproporcionat?
Una de les principals barreres que en relació a aquesta primera pregunta van argumentar els participants en aquest #debatMaD fou la incoherència que suposen les reclamacions per a un millor i més just sistema de finançament per a les Illes i el vot positiu que exerceixen aquests mateixos que les firmen a Madrid. “Els diputats del Partit Popular a Madrid, mentre reclamen un millor fianançament per a les Illes, són incapaços de plantar-se i rompre la disciplina de vot per aconseguir-ho”. Varen ser uns moments en els que l’”i tu més” fou massa present, pel que ens quedem en que la voluntat, i de moment sols aquesta, existeix.
Pel que respecte a la segona part del #debatMaD, un costat defensava la igualtat existent en el repartiment que deriva dels Pressupostos Generals de la CA donat que una part de la inversió territorialitzada per a Eivissa correspon al pagament de les anualitats corresponents a l’exercici 2014 a benefici de les concessionàries de les carreteres i autopistes (Recordem que Eivissa rep 38.000.000€ i Menorca 7.975.969€). Argumentaven que restant aquesta dotació, Menorca n’era l’illa més beneficiada en termes d’inversió per càpita. L’altre corrent d’opinió expressava que tot i així, és cert que aquestes inversions per a Menorca no hi són. A més, per deixar contància de que aquesta discriminació no és estrictament propia de l’exercici d’anàlisis, es proporcionaren les dades del pressupost del 2009, any en que Menorca rebé 15.988.360€ mentre que al 2014 li corresponen 7.975.969€ al mateix temps que el PGIB ha augmentat un 8.9%.
A banda d’aquest repartiment interterritorial, als Pressupostos Generals de la CA s’hi estableixen les retribucions corresponents a diputats, així com també a alts càrrecs, càrrecs de confiança o personal interí. L’augment de les retribucions a benefici d’alts càrrecs augmentà al PGIB un 1,7%, la destinada a càrrecs de confiança un 13,7% i la pressupostada per fer front a la despesa en concepte de personal interí caigué un 68%. Casen aquestes dades amb uns temps d’austeritat i crisi?
Pot arribar aquest reiterat dèficit social a convertir-se en un dèficit social entès en termes d’una educació de més baixa qualitat, una sanitat mermada, així com uns serveis socials insuficients? Ja està passant? Han de ser els pressupostos un estricte full de ruta per les administracions a les quals van adreçats o han de gaudir aquests d’una major autonomia? Són qüestions que van quedar en l’aire i sobre les quals també caldria reflexionar-hi.
Tot i que va ser un dels debats més polititzats dels que s’han realitzat fins a dia d’avui i que varen quedar, potser de manera excessiva, molts fronts oberts, aquest va comprendre un espai temporal on els participants varen poder expressar lliurement la seva opinió en relació a aquest tema conversant i dialogant inclòs també amb diputats, consellers i regidors. En l’objectiu per tant d’intentar fer possible el debat i el lliure intercanvi d’opinions Menorca[a]Debat es sent més que satisfeta.
Una petita conclusió que en podem extreure d’aquest 5è #debatMaD és que necessitem a nivell sobretot autonòmic una revisió del model de finançament, i per aconseguir-ho ningú hi lluitarà si no ho fem nosaltres. Ni ho aconseguirem si no ho fem junts.
Tots els “best tweets” sorgits arrel del debat els podreu trobar al nostre facebook, twitter o pàgina web, així com seguir també des d’allà mateix tota la nostra actualitat.
Moltes gràcies i fins sa pròxima!
Menorca[a]Debat